En català, hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o [...]
El verb que cal fer servir per fer referència a dos cossos que topen és col·lidir o bé topar.
En català, no s'accepta la forma verbal col·lisionar.
[...]
En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
'arribar el més aviat possible.
Paral·lelament a aquesta estructura, trobem altres expressions que també poden construir-se amb preposició o sense: al més sovint que pugui (o el més sovint que pugui), al més a prop que es pugui (o el menys lluny que es pugui), etc. Per exemple:
Com que porto sabates de [...]
El participi del verb pondre és post, posta, postos, postes i no posat, posada, posats, posades. Per exemple:
Farem una truita amb l'ou que ha post la gallina.
El sol ja s'ha post.
Cal tenir en compte que el participi posat correspon al verb posar, que té altres significats.
[...]
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]
És relativament freqüent que les novetats que es produeixen en els hàbits de consum acabin tenint també un reflex en la llengua. Per exemple, és cada cop més habitual veure uns establiments comercials que s'anuncien com a enoteca o vinoteca.
Encara que la llengua ja disposa de les formes [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]